L'AMOR
Quin tema has anat a triar Rosa, que som adolescents!!! Personalment es el treball més complicat que m'han manat mai en dotze anys d'estudi. Pero bé, haurem d'intentar-ho....
L'amor, quina paraula i quin sentiment. La vida es complicada per culpa de coses meravelloses com l'amor, pero la vida es meravellosa per les coses compliades. Hi ha qui pot pensar que l'amor es un art, pero ni els millors artistes serien capaços de afrontar algunes obres d'art.
Sembla que des de ben menuts en estiguen preparant per a viure en parella, es el prototip de vida, estudiar, casarse, tindre fills, i llavors cuidar els nets. Quan tenim entre vint i vint-i-cinc anys sembla que et llancis a la busca de l'amor de per vida, tot i que als quinze tots pensaven que ja l'habien trobat, pocs son els que tenen aquesta sort, i pocs els que la saben aprofitar*. S'han de saber superar les etapes al ritme que toca, suportar la maduració, l'evolució. Un impossible per a la majoria.
"Estic buscant parella" quina merda de frase, l'amor com tot, es troba cuan es deixa de buscar. Fins i tot pot arribar quan no el volem trobar, o millor dit on no el volem trobar. Ja t'ho pots plantejar tot amb delicadesa, pots trobar a la persona perfecte, que llavors la vida et fot un cop amb tanta força que et deixa descolocat. I que fem llavors? Ningú te les respostes a aquesta pregunta.
Després de tot, de lo complicat que és tot, ben mirat, si tots, sense excepció, tenim l'esperança de trobar l'amor, o de que l'amor ens trobe, es perque sabem que la vida es molt més tranquil·la en algú al costat. En algú que et faja costat i et recolze, en algú a qui fer costat i recolzar. Algú per qui lluitar cada dia, i no hem refereixo a conquerirlo, si no a lluitar per fer-lo feliç, per veure'l somriure, per veure'l somriure't. Algú per qui ser valent i arriscar-se a les conseqüències.
Al final l'important es tindre gent a qui estimar i que t'estime, i l'amor es només una de les maneres d'estimarse.^^
