JOAN MARAGALL

El señor de les mosques!

Bé, em sembla que aquests dies més de un esteu llegint-vos el llibre del senyor de les mosques, així que aprofite per a penjar aquest vídeo, que més val tard que mai! Es tracta de el capítol dels simpsons basat en el senyor de les mosques només he trobat el capítol en espanyol llatí, pero aquests fan gràcia igualment hahaha :D

No es un vídeo de youtube, si no de Megauploed, aixi que aqui teniu el link:

http://focavideos.com.ar/2009/05/9x14-el-autobus-de-la-muerte-los.html

El comportament a l'aula

A fi d'aconseguir un ambient relaxat i tranquil a l'aula es necessari que tots, tant professors com alumnes seguim una sèrie de regles. Aquí explicarem quatre d'aquestes normes:

El primer que hem de complir es presentar-nos d'una manera adequada a l'aula, ben vestits i nets i polits. Per exemple, es obligatori tapar-se certes parts del cos, o cambiar-se després d'educació física.

El segon punt seria la puntualitat i la manera d'entrar a l'aula. L'ideal seria que arribarem tots a l'hora, dient bon dia i sense fer xivarri, però com no sempre es així, si s'arriba tart. s'ha d'entrar e manera silenciosa i demanar perdó al professor i als companys.

Una altra norma es la relacionada amb el comportament a l'aula, hem de seure correctament, ben rectes. També es necessari que hi hage respecte entre companys i amb el professor, tindre torns de paraula,...

Finalment, es necessari que tinguem respecte a la nostra aula, no guixar les parets, cuidar el mobiliari, llençar les coses a la paperera. També es important evitar portar objectes a classe com ara mòbils, mp3, consoles o menjar (a no ser, evidentment, que sigui comprat a la cantina, llavors s'admet :)).

Complint aquestes normes tot serà més fàcil per a tots.

La cronica de Pere III el Cerimoniós!

Guardiola intenta batre un nou récord! XD

Coses de nens...

Bé l'altre dia, sopant amb unes amigues, vam començar a parlar sobre anècdotes de quan erem petites, i he pensat que estaria bé escriure'n unes quantes i que els demés em respongueu amb alguna vostra. Espero que riguem tots una estona!^^

Aquesta la vaig saber fa poc, me la va explicar la meva tieta. Un bon dia, quan tenia tres anys, estant a casa dels meus avis a manresa, a la habitació on soliem veure la tele, vaig traure el cap del parquet que tenia per a jugar i li vaig dir a la meva tieta "Els reis son els papes" fixament, zas! La meva tieta lògicament es va quedar flipant i em va dir "Què has dit Laia!?", jo serenament li vai respondre... "era broma... jajaja" Després de donar-li moltes voltes pense que segurament li ho havia sentit dir al meu germà i ho vaig dir sense més, al veure que em miraven vaig intentar escapar-me...

Bé ara mateix al comentar amb la meva mare el que estava fent, m'ha contat que quan anava a segon de primaria, es va gastar 6.000 pessetes en uns quadernets de lectura, de vint toms de dificultat progressiva. En arribar a casa, la meva mare es va posar a fer el sopar i al cap de una estona li vaig dir a la meva mare "Mama! Ja me n'he llegit un!" " A si? Que be! I quin has llegit" "el numero 20" XDXD La meva mare es va fer un tip de riure XD

De menuda era molt aficionada a jugar amb ninotets de disney de plastic dels que venia la Mari Carmen (els del barri sabreu qui es, Andrea que se sap de Paco?) i sempre que passava per davant li deia a ala meva mare que si me'n comprava un, al que la meva mare hem responia amb un "un altre dia, Laia," fins que un bon dia al passar per davant del aparador, vaig estirar de la manega a la meva mare, vaig senyalar un mickey mouse i li vaig dir "Mira mama, n'atta dia" jajaja...

Que soc una persona cabuda ho sabreu bé els que hem coneixeu, i ja ho demostrava de petita, quan la meva frase més recurrent era "jo sola" sempre, per a tot, "Laia, t'ajude a... " mirada assessina i... "jo sola" el meu germa, el pobre que sempre volia ajudar-me, es quedava amb un pam de nassos!

En un pam de nassos es va quedar la Paquita en primer quan ens va preguntar fins a quin número sabiem contar, i mentre la majoria arribaven al 20, jo arriba al cent!! I direu ostres! No, tranquils, no es tracta d'intel·ligència, ja sabeu jo.. no! XD La història es que ja de ben menuda odiaba el secador (com ara, que sempre arribe amb el cabell moll) i la meva mare hem feia seure en una cadireta i hem feia contar fins a cent, aja!

Espere impacient les vostres anècdotes!

VOTACIONS!

Doncs ja ha arribat el moment de votar, podria mentir i dir que els meus companys m'ho han posat molt difícil, però no se'm dona bé ... Els meus vots son per les poques persones que han fet el treball complet i a més a més han fet entrades voluntaries.

El primer vot va directe cap a Andrea García Benet, descaradament el millor blog, el segon, a Alba Antequera Macías. ja que ha fet entrades que hen donat lloc a discusions interessants. El tercer, ha costat més, ja que que hi ha un grupet de persones que han pujat un petit text, pero eren tots sobre la Magdalena, el únic que era diferent era el de Laura Olivares, sobre el Basket, aixi que per a ella l'últim vot.

Bé, que tingueu un bon pont^^

ULTIM CURS DE L'ESO!

Vaig passar un estiu genial seguint els jocs olimpics de Bolt i Phelps entre Manresa i Castelló. I el més important, el campament d'estiu d'aquell any, d'on guarde un record preciós, la promesa scout de Jade, la meva amiga, que aquell dia va passar a ser a més a més la meva fillola. Record un campament dur amb disputes, pero sabia que era el meu últim any amb els menuts, i era guía de patrulla, així que el vaig aprofitar al màxim^^

El curs començava de nou, després de pensar-ho molt, vaig decidir anar a ciències, a tope, Fisica, Biologia, Tecnologia, semblava un suicidi, pero no va anar tant malament. Biologia amb Manolo, es podria definir amb una paraula, estabilitat, no vaig pujar ni baixar del set en tot el curs! Física un any més amb Juan, compartint seient amb Carla Jardón amb qui em vaig fer un tip de riure! Tecnologia, impresionant, amb l'Octavi, recorde els treballs de grup amb Irene, Dani i Vicent, eren genials, sobretot aquell dia en que Irene i jo, vam cagar-la amb un petit error de càlcul, vam posar un xinxeta al seient de Vicent, però el pobre Octavi intentant resoldre'ns un dubte va tindre la mala fortuna de clavar-se-la al cul! Quin tip de riure!!! Tots tres, inculit Octavi que afortunadament s'ho va prendre amb molt sentit del humor. El tutor era Julián del Barrio, que tot i la mala imatge que té a l'institut el considere un bon professor ja que explica d'una manera molt fàcil i senzilla, i crec que si la classe li motiva pot ser un bon professor, i aquest va ser el nostre cas. L'assignatura de PMI, va ser com diro... una de les brillants idees del nostre meravellós conseller de educació, a qui vam fer més d'un "homenatge" llançant ous al edifici de la conselleria. Aquest va ser el primer any de aplicació del plà Bolonya, una idea genial, aplicada d'una manera pèsima.

Aquell any, Fina ens va convençer a uns quants de anar a les Olimpiades de Matemàtiques, amb Andrea, que llavors era pràcticament una desconeguda, i que poc a poc va anar juntant-se amb nosaltres fins avui que s'ha convertit en una personeta molt important per a tots, i per a mi sobretot!^^ Recorde que el dia que havia decidit que faria el batxillerat humanístic, Fina ens va dir el resultat de les Olimpiades, es un dels pocs moments de la meva vida en el que he tret el meu orgull jejeje. Fina: "Laia, eres la primera del institut en apareixer en la classificació!" Jo: " Ah si? Doncs me'n vaig a lletres" jejeje.... El pique" lletres-ciències, ha crescut aquest any, pero de bon rollo.

Com he dit en la crònica anterior, l'any no va anar tant malament com pintava, a la colla n'erem uns quants amb parella, però seguiem eixint en grupet. Futbolísticament aquell any va ser impresionant!!! Inolvidable!! Meravellós!! Històric!! No tinc paraules, mentres escric això la eufòria hem surt per les orelles!!! El triplet, el que MAI havia aconseguit ningú en aquesta lliga, cap equip, CAP. Un dels moments més impresionants de la meva vida va ser aquella nit sopant amb el meu pare, al bar de Pepe, com sempre, dos aquarius, dos de torraeta i unes braves. Feia cuatre anys era el meu pare el que davant la final de la champions del 2006 hem deia mentres jo mig plorava "Tranquila nena que marcaran" aquest cop s'havien cambiat les tornes, el meu pare deia, "apa, cap a casa, ala merda el triplet" i jo el tranquilitzava. El partit anava fatal, però aquell moment no es pot descriure en paraules.... Alves amb la pilota, la controla, para, centra, no hi arriba ningu, pero Eto'o la rep, controla, pero se li escapa, sembla que Malouda té la pilota pero la perd, Messi rep, controla veu a Iniesta, la passa, Andrés tira la cama enrere i..... GOL!Euforia, cerveses per terra, vasos trencats, crits, llàgrimes, "ho veus papa, ho veus!"... Veure al teu pare de 50 anys, que ha viscut a Cruyff, a Maradona, a Stoichov, a Rivaldo, emocionant-se es INOLVIDABLE! Perque després alguns dubten de la màgia del fútbol, el fútbol, com bé va dir Valdano, que de tant en tant té moments de lluidesa, es "lo más importante de entre lo menos importante" i una cosa tant simple com el fútbol, pot unir a una familia.

Dies després va arribar el 2-6 al Bernabeu, a casa no ens ho creiem,després la final de la copa, amb bascos i catalans xiulant l'himne (brutal) i també la final de la champions a Roma, on Guardiola, el gran Pep, veï de comarca, va fer un paper impresionant motivant com mai s'havia vist a un grup tan humà.

Com a traca final, va arribar l'excursió Itàlia, el millor viatge que he fet mai, rodejada de gent fantàstica, Irene, Laura, Andrea, Dani, Vicent, Paquito, Andrés,... Va ser genial, m'hauria quedat allà per sempre, Florencia era apassionant, si respirava un ambient fantàstic, i amb els museus em vaig quedar bocabadada, contemplant obres importantíssimes. Però Venecia ja va ser massa, donant voltes com possessos intentant vore-ho tot! I com oblidar el passeig en gondola i la deliciosa pizza... era tot tant fantàstic. Siena va ser molt divertit, ens vam dividir, entre els que volien vore la ciutat, els que volien relaxar-se i els que encara no haviem comprat algún regalet. Així que Vicent i jo, amb la samarreta de la Fiorentina (equip rival del Siena) ens vam posar a rondar buscant una samarreta per a la seva germana, però lamentablement es va posar a ploure, i el mapa es va mullar i clar ens vam perdre, vaig riure moltissim, pero també ho vaig passar malament. Al arribar al autobús, Dani estaba empapat i vaig tindre que començar a posar-li roba a sobre, però tot i així va agafar un bon refredat, i el viatje de tornada a Barcelona, se'l va passar a un camarot, on vam dormir set persones. Per acabar un any redó, en arribar a Barcelona, em vaig quedar al port, on m'esperava el meu pare, per a anar al primer concert de la gira del nou CD d' U2, en el millor escenari possible, el Camp nou. El concert va ser impressionant, va sortir a tots els telediaris, i jo, em vaig emocionar en vore a Bono cantant ONE amb la samarreta del Barça, donant les gràcies a Guardiola i al millor club del món per ser l'ùnic club que enlloc de cobrar per portar propaganda, paga per ajudar a UNICEF.

Bé, l'any va acabar molt, bé, amb tot aprobat, amb una mitja de la ESO, de vuit i mig, quins temps...

Després d'escriure tot això puc mirar enrere i reflexionar sobre els anys que he viscut, sicerament, tot i que al principi em feia molta mandra escriure això, ho guardaré i d'aquí uns anys ho llegirem amb els amics, i ens farem un tip de riure, recordant vells professors, i antics companys.

TERCER D'ESO!^^

Aquest va ser probablement el millor any de tota la ESO, a Dani i a Jade els van afegir a la nostra classe i estavem tot el grupet junt! Va ser un any notablement més complicat que els anteriors, on ens van afegir assignatures com Física i Química o Biologia, amb el Juan, un home molt simpàtic, clar que si, però amb una veu incriblement relaxant, bé, el que diriem un poquet soset, tant, que Irene solia relaxar-se excesivament a les seves classes! hahaha i amb Angels, que tenía una veu que no relaxava tant, degut a la seva agudesa, i els dies que teniem classe de dos a tres, el seu cap acabava tenint forma de croissant!!

La tutora era Anna Tena, al pricipi ni be ni malament, pero a poc a poc vam anar agafant-li mes estima, sobretot quan ens va deixar dos mesos amb Genís ¬¬ un substitut... penós! Vam tindre a Manolo, de Educació física, amb ell bé, pero no tant amb la senyora San Martín que el va substituir ¬¬ Sens dubte el professor més peculiar era Alícia de música, res a veure amb Jaume, el de segon, que era molt graciós, aquesta dona era... curiosa, tenia comentaris sospitosos... Tot i que el professor no m'acabava d'agradar la optativa era genial! El primer trimestre va ser sobre fotografia, em va encantar! El segon... sense paraules, el CÓMIC! Impresionant, mentre la resta de la classe dormia, jo m'entretenia mirant documentals sobre la història d'aquest. I l'últim trimestre sobre el cine, on vaig començar a interessarme en la gran pantalla, i vaig tindre la oportunitat de coneixer moltes de les millors pel·licules del món.

Personalment, amb els amics hem va passar una cosa bona i una de dolenta. La bona, doncs que la relació amb un dels meus amics va traspassar l'amistat, i tot i que ara ja no es així, vaig pasar una etapa preciosa de la que només tinc bons records, i de la que conservo un bon amic. D'altra banda, després d'una bona amistat amb Anna Safont, aquesta va decidir canviar d'institut i tot i que mai vaig entendre els motius va fer bastant de mal al grup de amics, per no oblidar a Iván que també se'n va anar amb Anna, i diguem que a certes companyes els fa afectar més del degut. Parlant clar, quan va acabar el curs estavem enfonsats, no paravem de dir que el següent any seria horrible i que els trobariem molt a faltar, però personalment pense que el any següent no va estar tant malament.

Aquell any el Barça no va guanyar la lliga, la va guanyar el Madrid... I recorde que Obrint pas va traure el CD Benvinguts al paradís un dels meus discos preferits! Ens van deixar Pavarotti, Umbral, Fernán Gómez. El meu germà va votar per primera vegada i el PSOE va tornar a guanyar les eleccions, i tot i que no m'acabava de convençer, intentava pensar en l'altra opció i alegrar-me'n.

A finals d'anys, amb el meu grup scout, vam decidir involucrar-nos en un projecte anomenat "senderisme adaptat" i que consistia, i de fet consisteix en portar a gent de la tercera edat que viu en residéndies a practicar el que a nosaltres més ens agrada el senderisme, pero amb facilitats que nosaltres ens encarregavem de posar. Algú va tindre la idea de presentar-ho al concurs de la caixa "joves amb valors", i vam guanyar el concurs a nivell estatal, tenint la oportunitat de coneixer altres iniciatives socials a Espanya i a tot Europa, amb un viatje a Paris i Brussel·les o ens van rebre al parlament europeu i vam presentar un decàleg sobre els voluntariats de gent jove. També vam rebre un diploma de mans del president del senat Javier Rojo.

Va ser un any d'alts i baixos, pero ara tinc un bon record^^

2º D'ESO!^^

Aquell estiu, bé, com tots els estius, va ser fantàstic, vaig passar quinze dies amb el meu grup escolta a el racó d'ademús, per un vaig fer una ruta preciosa! també vaig passar uns dies a l'apartament de la meva amiga Helena, i recorde que mentre sa mare em portava a casa amb el cotxe, vam sentir la noticia a la ràdio de que plutó ja no era un planeta, no se perque ho van fer, la cançoneta no queda igual si no dius al final plutó, estos científics...

Quan va començar el curs, vaig conèixer a Toni, el meu tutor, un professor meravellós, probablement el millor que he tingut. Els meus companys eren molt simpàtics, de fet, hi erem tots els de la colla d'amics excepte Jade i Dani, una llàstima. Vaig començar a conèixer a Irene, qui abans era simplement la companya de la aula del costat i que ara s'ha convertit en una de les meves millors amigues :$. Recordo el moment en que Merche, la professora de mates, més coneguda com la boqueró, pur ordre alfabètic, Bort, Camprodon, ens vam mirar a la cara simultàniament i no vam poder evitar esclatar a riure al veure'ns les cares, encara no se per que... ¬¬

Ens pasavem tots els patis al que denominavem el Frikiracó degut al ambient que s'hi respirava, mentre uns parlaven de videojocs, altres de ciència-ficció, altres de Manga i Anime, i també de literatura fantàstica! La majoria, seguim formant part d'aquest grup d'amics, altres com Anna o Alberto, han fet la seva vida d'altra banda, però aquell any es va començar a formar un preciós grup!^^

A les aules, el més destacable, la boqueró, quina dona... la veritat tots enteniem que després d'una separació es deu de passar malament, però que carai, nosaltres no en tenim la culpa! Crec que aquell any només vaig aprendre a aplica Pitàgores. Els demés professors normals, Mari Cruz era molt maja, recordo que quan teniem un exercici malament, no era capaç de dins-ho només deia en la seva veueta "no ho borres, si no esta malament... pero afegeix això" i la optativa, amb la meva actual tutora, no va estar gens malament en si, pero les coses no van acabar de eixir bé i no vam aconseguir acabar el projecte. Toni, va ser un tutor únic, insuperable, ens amb les seves bromes i acudits, tot era més fàcil, i no recorde gens de mal rollo a la classe.

Aquell any el barça del meu cor va predre la lliga, gràcies al patètic joc d'en Ronaldinho i amb l'únic punt positiu d'un jovenet que començaba a destacar, Leo Messi. Vam perdre Personatges importants de la societat com Nicolau Casaus, més conegut a casa com el senyor del puró o James Brown. Políticament, jo començava a acudir a manifestacions, i la política hem començava a interessar, de fet vaig estar amb els meus pares i Aina i la seva mare a la multitudinaria manifestació de Valencià, entre altres coses en contra del tancament dels repetidors que ens permetien veure TV3 al Pais Valencià, però les enganxines de Adéu PP, segueixen guardades al calaix, esperant a sorit algún dia. Ara recordo, un article que vaig escriure sobre això i que certa professora hem va vetar a la revista del institut per que era massa seriós i no anava amb el nostre estil.... ¬¬

Finalment. el millor record del any va ser, sens dubte la excursió a Castella i Lleó, amb Toni i Cristòbal! Va ser fantàstic, sobretot aquell dia que ens van permetre eixir a donar una volta per Salamanca de nit, quina preciositat! Encara recorde la Universitat enfocada amb la Anna, la Clara, la Laura, la Irene i jo!^^ I encara conserve un full que vam escriure amb totes les anècdotes!

Suposo que podria resumir aquest any en política, fútbol i sobretot AMICS!

PRIMER ANY D'INSTITUT!

Tot va començar al setembre de l'any 2005, després de passar un meravellós estiu sense parar de jugar entre Castelló i Manresa, i amb tot l'embolic de l'estatut a la televisió. Però a mi poc hem va afectar, del meu cap no sortia la idea de arribar el primer dia de classe, i tot i que el meu germà intentava tranquilitzar-me allò era missió impossible, era un nervi pur.

I per fi va arribar el primer dia de classe! Encara recordo la roba que portava, i el disgust que vaig tindre al comprovar que m'havien separat de els meus companys de tota la vida, tot i que en conservava alguns, Sònia, Toni, Jorge, i més que en vaig conèixer, sobretot Laura i Jade! Aquell mateix matí varem conèixer a Jose Mª el qui seria el nostre tutor i professor de ciències socials durant tot el curs, ara recordo que soliem dir-li papa noel o os panda, degut a la seva poblada barba! Recordo alguns dels professors d'aquell any, Soni, com oblidar-la, bé es un poc injust dir-ho, però juraria que la meitat de la classe teniem un nivell de valencià més alt que ella. També recordo a Blanca, com ens aguantava, un tros de pà! I sobretot Javier Amillo, que hem va posar una matrícula al final de curs, tot i que els alumnes més major solen dir que es prou dur, amb els menuts era molt simpàtic, també recordo la quantitat de deures que ens manava, i que vam aconseguir que es compromet-era a no manar-nos-en si el barça, equip del meu cor, guanyava la Champions. I així va ser, aquell any vaig ser la persona més feliç del món gràcies a Juliano House Belletti, per mi, des de aquell dia, un vertader heroi. D'altra banda, cada cop era més amiga de Jade i Laura, a qui en ma casa coneixien com la xiqueta de Torreblanca, i a mi en la seva, com en la de molts companys, per la catalaneta de ulleretes, de fet sa mare encara m'ho diu de vegades!^^

Mentrestant, al món passaven moltes coses, però amb poca importància per a mi en aquells moments, mentre jo anava traient notasses amb un esforç... relatiu diguem-ne (quina vida!) a la tele anaven parlant dels papers de Salamanca.

Finalment va acabar el curs, encara recordo aquelles notes, tot excel·lents, tot, excepte aquell llavors repugnant i ara fantàstic 8 de matemàtiques. Setmanes abans vam anar d'excursió a Alarcón, un lloc meravellós on vam muntar a cavall, fer escalada de paret, raphel, i sobretot, muntar en quat que em va encantar! Recordo que una companya va entrar a la nostra habitació al crit de "Rocío Jurado ha mort!" suposo que va ser una curiosa anecdota.

Després de tot, el que més hem va marcar aquell any va ser la perdúa d'un bon amic familiar, el pare de la meva amiga Aina, en Manel, per a molts un conegut escriptor de la comarca, en Manel García Grau, per a mi una gran persona i un exemple a seguir, però segur que ell li agrada que el recordem amb un gran somriure, com aquell dia en que mesos després ens vam tornar a reunir les dues families per a acudir al concert de Lluís Llach a Alcora, on no vam poder evitar emocionar-nos amb la dedicació de "Sabessis bé" al Manel.

Com tots els anys, ple de coses bones i de no tan bones, però a aquesta edat, totes t'ajuden a madurar, que comença a fer falta, ja que també recordo d'aquests anys que alguns amics començaven a fumar, de fet, encara erem uns nens!

MUSICA A CASTELLÓ

Arriba la Magdalena i amb ella la festa i la música, la cosa sembla que millora, algun dia deixarem de fer honor a la canço de Tom Bombadil "para ver la actuacion de un buen grupo de rock te tienes que marchar a otro planeta!". Els concerts de moment son els següents^^:

-Dilluns: Calle Paris, bé... nomes queda dir que els que hi aneu ho passeu bé XD

-Dimarts: Coti... IDEM

-Dimecres: Mojinos escozios!!!! Siii!!! El recomano, diversió assegurada! ;)

-Dijous: Agrupació Pop-Rock (vocalistes de La Frontera, Los secretos i Siniestro total) Pot estar bé^^

-Divendres: Malú, Alba aquesta es la teva!! :)

-Dissabte: Hombres G!!!! Yuhuuu!!!! =D

Bé, a part de aquests concerts, durant els mesos de Abril i Maig, es faran a Castelló festivals com el Festival de Metal de Castelló i el Vila-Rock, però ja anirem informant quan siguen més proxims.

PD: Una cançoneta de Obrint pas, per animar, que fa falta!^^

Som la cançó que mai s´acaba,
som el combat contra l’oblit,
som la paraula silenciada,
som la revolta en un sol crit.

Som l’espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.

Som llàgrimes en la mirada,
som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada,
som la història que no han escrit.

Som l’arbre enmig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l’esperança i la tristesa,
som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.

No cal dir res més, no?

FESTIVAL INFANTIL SOLIDARI- ELS XIQUETS DE CASTELLÓ PER ELS XIQUETS D'HAITÍ

Com tots sabeu, ara fa unes setmanes el poble de Haití ha patit un terratrèmol que ha destrossat tot el país. Des de l'ajuntament de Castelló (de tant en tant fan coses bé) han dut a terme una iniciativa solidaria per ajudar aquest país, concretament als nens d'aquest país. En aquest festival solidari, hi col·laborem diferents entitats, entre elles, el meu grup escolta, Grup Scout Sant Francesc.

Durant tot el dia de dissabte 30, estarem a la plaça Santa Clara, de 11:00 a 14:00 i de 17:00 a 21:00 hores, estarem allí preparant activitats destinades principalment a nens, però també hi haurà subhastes d'una play3, una càmara de vídeo,...

Us convide a vindre, tant acompanyats per nens amb ganes de passar-ho bé o simplement amb moltes ganes de col·laborar^^

Com a últim recurs per a que vingueu, us informe que donaran berenar.

Capítols XII i XIII

Els últims capítols, son plenament amorosos. Primerament, Plaerdemavida, conseguiex conveçer a Tirant de amagar-se al llit de Carmesina per intentar tindre relacions amb ella. Trobe que en Tirant no te gaire personalitat i que es deixa convencer fàcilment per la donzella. Finalment ho aconsegueix, pero amb un cirt de la Princesa es desperta tot el castell i Tirant, amb la ajuda de Plaerdemavida i de la fortuna consegueix que el emperador no sospite res. Massa sort, diria que te...

Després d'això, la Viuda reposada, que esta secretament enamorada den Tirant, l'enganya parlant-li d'un suposat embolic de la Carmesina amb Lauset, i munta un escenari perfecte per a demostrar-ho. Un altre cop, s'evidencia la poca personalitat den Tirant per a l'amor, que es torna a deixar enganyar per una donzella. A causa d'això mata al pobre Lauset, i fuig de la cort sense despedir-se de la Carmesina. Quan aquesta ho sap, corre a la nau per saber que ha ocorregut per a que siga abandonada d'aquesta manera, però només pot pujar-hi plaerdemavida, que li explica com ha caigut en el parany de la viuda reposada. Com la mar esta revolta, ningú pot baixar ni pujar al vaixell, i així acaba la historia.

El final, no m'ha agradat tant com m'imaginava, m'esperaba quelcom mes tràgic... bé suposo que el final de la obra en si m'hauria agradat més. No vull semblar sàdica, però... el cert es que si una novel·la acaba amb una mort, tens la sensació de que ha acabat del tot...

Capítols X i XI de Tirant lo Blanc

En els capítols X i XI s'ens narra la batalla marítima en la que Tirant torna a vençer als moros. Aquesta vegada Tirant, amb l'ajuda d'un mariner expert, s'inventa una estrategia perfecta. Aquesta, consisteix en fer que els moros pensen que son més de setanta les naus que porten, cuan en realitat volten les deu. Això causa la retirada dels moros i l'assatjament de la nau de Tirant a la del Gran Caramany. Com a consecuencia de la victoria, s'acosten tres negociants moros que ofereixen diners i una treva a canvi del casament de la Princesa. Mentres negocien la segona part, celebren l'acord per la treva. Entre tot això també hi ha episodis romantics i eròtics entre Tirant i Carmesina.

En aquest cas, s'aprecia un altre tipus d'estrategia, la marina, a més de les maneres de negociar sobre les vides, les batalles i els casaments que tenien els cavallers. Segueix fent un seguiment de la història d'amor.

PD: Hem sembla que comence a sospitar que li va dir el Tirant a la Carmesina... "En cap donzella del mon no he vist mai tanta bellesa i tanta perfeccio!"

Capítol IX de Tirant lo Blanc

En aquest capítol es veu clarament la característica de novel·la cavalleresca que fa referencia a la nova burgesia, i sobretot a l'erotisme que l'envolta. Presenciem les bodes sordes de Carmesina i Estefania amb els seus amants, i com Estefania cedeix als desitjos del seu nou marit, pero na Carmesina no ho fa, manten la seva castedat.

Més tart els amants s'han de separar, ja que Tirant ha de seguir lluitant, i aixi ho fa parant una trampa a les noves naus del port i invaint-es.

PD: Encara no se el que li va dir el Tirant lo Blanc a la Carmesina!! XDD

Capítols VII i VIII de Tirant lo Blanc

En el primer d'aquests dos capítols, el VII, ens narra com les tropes dirigides pel Tirant van reconquerint territoris als moros. En aquest cas, degut a una bona estrategia d'engany de Tirant consegueixen vençer en una cruenta i ensangrentada batalla, on moren dos reis Moros ,el duc de macedonia i el gran Constable. Aci ja no només observem la inteligencia de Tirant, si no que també la seva habilitat en la lluita armada, u contra u.

El rei que presencia la batalla, i el capítol VIII, narra els dies viscuts despres de la gesta. Els sopars en honor de Diafebus, ja que després de ser perdonat per Tirant es converteix en el nou Gran Constable, també hi ha un seguiment de les relacions amores, tant entre Tirant i Carmesina, com entre Diafebus i Estefania. Això m'agrada perque fa que tot i tractarse d'una part del llibre referent a la batalla no perdem el fil de l'història d'amor.

Capítols III, IV, V i VI de Tirant lo Blanc

Aquests cuatre capítols, tracten tots de la guerra. En aquestes pàgines podem apreciar perque les noveles cavalleresques entretenien tant als nobles guerrers. Les estratégies de colocació i l'enginy del Tirant, son apreciables en les batalles contra els moros.

En aquest cas en Tirant es molt astut per a enfrentar-si i els agafa per sorpresa enmig de la foscor. La seva astucia es vista malament per els seus rivals, que el reten a combats a tota ultrança per intentar parar-li una trampa, tot i que segurament en Tirant no hi caura. El duc de macedonia, gelós d'ell el critica acusant-lo de possible traidor.

Capítols I i II de Tirant lo Blanc

Crec que es tracta d'un llibre, que tot i tindre alguna paraula que s'ha de entendre pel contexte, o alguna metàfora, s'entén perfectament.

En aquests primers capítols, podem apreciar el caràcter dels personatges, sobretot de Tirant, Carmesina i de la Viuda reposada. Es una bona base tant per a l'historia d'amor com per a la guerra.

P.D.: Encara no he averiguat el que li va dir el Tirant lo Blanc a la Carmesina!!

Saps que li va dir el Tirant lo blanc a la carmesina??

Bueno, després de la classe de avui he recordat aquest capitol de una de les millors series de l'historia, PLATS BRUTS, impresionant!!! Moralment, m'he vist obligada a penjar-lo per a que tots pugueu disfrutar-lo, sense paraules.... El ball del Lopes, indescriptible....

1- http://www.youtube.com/watch?v=jG-Hw5mArbg

2- http://www.youtube.com/watch?v=f6a3OMvJ9zc&feature=related

3- http://www.youtube.com/watch?v=XUHYO-y-gJs&NR=1

Per ultim una recomanacio, mireu els videos de la barra del costat, sobretot el del capitol Tinc ritme. =)