Aquesta la vaig saber fa poc, me la va explicar la meva tieta. Un bon dia, quan tenia tres anys, estant a casa dels meus avis a manresa, a la habitació on soliem veure la tele, vaig traure el cap del parquet que tenia per a jugar i li vaig dir a la meva tieta "Els reis son els papes" fixament, zas! La meva tieta lògicament es va quedar flipant i em va dir "Què has dit Laia!?", jo serenament li vai respondre... "era broma... jajaja" Després de donar-li moltes voltes pense que segurament li ho havia sentit dir al meu germà i ho vaig dir sense més, al veure que em miraven vaig intentar escapar-me...
Bé ara mateix al comentar amb la meva mare el que estava fent, m'ha contat que quan anava a segon de primaria, es va gastar 6.000 pessetes en uns quadernets de lectura, de vint toms de dificultat progressiva. En arribar a casa, la meva mare es va posar a fer el sopar i al cap de una estona li vaig dir a la meva mare "Mama! Ja me n'he llegit un!" " A si? Que be! I quin has llegit" "el numero 20" XDXD La meva mare es va fer un tip de riure XD
De menuda era molt aficionada a jugar amb ninotets de disney de plastic dels que venia la Mari Carmen (els del barri sabreu qui es, Andrea que se sap de Paco?) i sempre que passava per davant li deia a ala meva mare que si me'n comprava un, al que la meva mare hem responia amb un "un altre dia, Laia," fins que un bon dia al passar per davant del aparador, vaig estirar de la manega a la meva mare, vaig senyalar un mickey mouse i li vaig dir "Mira mama, n'atta dia" jajaja...
Que soc una persona cabuda ho sabreu bé els que hem coneixeu, i ja ho demostrava de petita, quan la meva frase més recurrent era "jo sola" sempre, per a tot, "Laia, t'ajude a... " mirada assessina i... "jo sola" el meu germa, el pobre que sempre volia ajudar-me, es quedava amb un pam de nassos!
En un pam de nassos es va quedar la Paquita en primer quan ens va preguntar fins a quin número sabiem contar, i mentre la majoria arribaven al 20, jo arriba al cent!! I direu ostres! No, tranquils, no es tracta d'intel·ligència, ja sabeu jo.. no! XD La història es que ja de ben menuda odiaba el secador (com ara, que sempre arribe amb el cabell moll) i la meva mare hem feia seure en una cadireta i hem feia contar fins a cent, aja!
Espere impacient les vostres anècdotes!
Que bona es l'última anècdota! jaja
ResponEliminaUna de meua:la meua germana major (ens portem 2 anys i mig) prenia la comunió i uns dies abans tots li feien molt de cas.Jo ,engelosida, vaig agafar una maça de fusta i un dia que estava asseguda a les escales, sense dir-li res,li vaig pegar amb la maça de fusta als genolls.Va ser la primera vegada que em va castigar mon pare.Tenia quatre o cinc anys i encara em recorde i no se m'oblidarà mai (amb permís d'En Alzeheimer,clar)
ResponEliminaOstres Rosa! A vore si amb açò del blog coneixem facetes que més valdria la pena no descobrir... XD
ResponEliminaMolt bones les altres anècdotes que no coneixia! XD Es que tot el que et passa es graciossissim! :P I ara les coses que ens passen juntes eh? "No aniras a contestar al mòbil, veritat?", "Sí, mamà?" XD Es que sols ens passa a tu i a mi...
I de Paco, ma mare diu que seguix en la televisió, a Vila-Real, però amb l'apagò analògic no se qui pillarà ixe canal, la veritat... :S
Per cert, jo tinc una col·leció gegantesca d'eixos ninots de plàstic! XD m'encantaven! I tinc quasi tots els "Rugrats"! ^^
Rosa! Una maça de fusta!? Que animal!!
ResponEliminaAllò va ser genial Andrea, quin tip de riure! XD
Ara n'has de contar tu alguna eh, que estiga relacionada amb els ninotets dels rugrats, jo en tenia dels picapedra, i m'els posava a la banyera!
Algún dia miraré la programació de la tele de Vila-Real, i a vore si el pille! XD
Que bones! alguna ja la sabia jajaja
ResponEliminaa mi em va pasar algo paregut al que et va pasar a tu amb els números, pero jo em vaig aprendre quasi la meitat del poema d'Espronceda: La canción del pirata, amb 3 o 4 anys, quan jo no coneixía la cançó de Tierra Santa. Ma mare m'anava ensenyant un trocet cada dia quan anavem en cotxe a l'escola :P
uuuy m'acave d'enrecordar d'una que vaig fer amb 3 anys...
ResponEliminama mare treballava donant classes en una acadèmia i sempre estava molt ocupada, com el meu pare també estaba treballant, jo estaba amb el meu oncle. De sobte em vaig caure i vaig escomençar a plorar (encara que no m'habia fet res) i li vaig dir que em feia molt de mal el braç. El meu oncle es va preocupar molt i em va portar a l'academia de ma mare, aquesta no acavava de creure's les meues lamentacions, així que em va dir: " Vamos al hospital a que te pongan una inyeccion, y se te curara" Jo al sentir això li vaig dir a ma mare: " Mama mira ya no me duele!" (menejant el braç).
Jajaja
Supose que com era tan petita i trobava a faltar a la meua mare vaig fer això per cridar l'atenció, i una vegada escomençar el "teatre" ja no sabria com parar-ho XD
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLaia, que entrada més original!
ResponEliminaL'útima es molt bona jajaja. Quan jo era menudeta sempre deia que jo era les tres "t": trasto, trabuc i trompellot, i quan em preguntaven pel meu pes sempre deia: pese dos garrafes d'aigua de 5 kilos i cuatre paquets de sucre jajaja.
un beset, i m'agradat molt l'idea! :)
Jo també en vaig fer una de semblant Irene, hem vaig alçar un dia quan estava a Manresa i m'havien deixat amb el meu avi, però com no vaig veure als meus pares hem vaig posar a bramar " On t'es la meva mama!!!"
ResponEliminaQue graciosa Paula, dos garrafes que mona^^
Ostres! Hi ha un monòleg sobre el que ha parlat Irene: És molt bo! Quan el trobe el puje o fique el link en aquesta entrada! XD
ResponEliminaJoups! Jo no recorde cap anècdota... ni graciosa ni no graciosa! :S
ResponEliminaQue trist! :C
JO estic intentant busca el monòleg que et vaig dir sobre les tortugues ninja, pero no el trobe! XD
ResponEliminaSegur que n'hi ha alguna de bona, pregunta-li a ta mare^^
pregunta-li a ta mare Andrea, evidentment de lo del "teatrillo" jo no m'en recorde XD m'ho va contar ella jajaja
ResponEliminamira jo de ben menudeta era molt tranquila unicament, que m'hagin contat els meus pares esta que de ben menuda m'agradava tirarme del llit avall de cap, i ho feia i ho toranava a fer, fins que un dia em vaig fer molt de mal em van portar al metge i quan em van tombar al llit del metge em vaig tornar a tirar de llit!! el metge es va fer un tip de riure per que quan caia em reia al terra!!! i va dir que tingueren compte de que mai no veies superman no em dones per tirar-me de llocs encara més alts!!
ResponEliminaBé i un altra es de quan em van prohibir vore Dragon Ball per que jugaba a lluites en el meu veÏ!!
ahh quan em creia que les torugues ninjes existien i m'imaginava que venien a dinar i sopar. Com que el que més m'agradava era Miquelangelo ell sempre venia i li feia a ma mare obrir-li la porta i posar un plat de més a la taula... Aih mare!!!
Una altra vegada la meua germana, quan hi havia visita va agarrar el colacao i va omplir tot el bany fins al sostre!! ostres al cara que va fer ma mare quan es va trobar a ma germana plena de colacao rient-se i tosint al bany... estava cmpletament negra!!! jajaja pero el colacao va ser dificil de treure eh!! peró em vaig riure una barbaritat... la meua getrmana si que n'ha fet de bones tirar-se des del sostre d'una caseta d'estes del parc...
ahh i us queixeu de la maça de fusta de Rosa la meua mare va fer el mateix en una forquetaa!! al seu germà menut el que no recorde es qué va pasar avans...
uy si que m'he estés.. vaja!! ahh i he posat música al blog!! Laia dona'm alguna idea de que possar de la teua música vaaa!!
ResponEliminadeu meu Jade XD les teues si que son bones anécdotes jajaja i les de la teua germana XDD
ResponEliminatant te tirar-te de cap a terra...així t'has quedat.... xDD es broma! ^^
Ostres ara recorde una que em vas explicar jade de ta germana XD
ResponEliminaQue ton pare li deia "Laura, ves i mira si sóc al bany" i ella anava tornava i deia "no papa al bany, no estas" XDXD
siii ho va contiunar fent durant molt de temps no fa molt que encara ho feia...
ResponElimina