diumenge, 17 de gener del 2010

Capítols I i II de Tirant lo Blanc

Crec que es tracta d'un llibre, que tot i tindre alguna paraula que s'ha de entendre pel contexte, o alguna metàfora, s'entén perfectament.
En aquests primers capítols, podem apreciar el caràcter dels personatges, sobretot de Tirant, Carmesina i de la Viuda reposada. Es una bona base tant per a l'historia d'amor com per a la guerra.
P.D.: Encara no he averiguat el que li va dir el Tirant lo Blanc a la Carmesina!!
Publicat per a

6 comentaris:

  1. Rosa19 de gener del 2010, a les 12:27

    No sigues tan "lacònica"!

    ResponElimina
  2. Laia Camprodon19 de gener del 2010, a les 16:16

    Es que opinar de només dos capitols es complicat, no sé que més dir, estic habituada a fer les opinions de llibres sencers!!!
    Per que has posat lacònica entre cometes? :S

    ResponElimina
  3. Rosa25 de gener del 2010, a les 20:01

    Perquè vull posar èmfasi en la parauleta en qüestió.Satisfeta, Na Tafanereta?

    ResponElimina
  4. Laia Camprodon26 de gener del 2010, a les 15:38

    Jooo??? Tafaneraaa??? I araa.... hahahaha
    Satsifeta, satisfeta...

    ResponElimina
  5. Irene28 de gener del 2010, a les 17:14

    jajaj aixó no es normaal eeh jajaaja

    ResponElimina
  6. Laia Camprodon28 de gener del 2010, a les 21:14

    Disculpa Irene... però si alguna cosa te demostrat en aquests anys d'amistat es que som molt normal!! =)

    Es nota com m'agrada la ironia!?? No eh que no? XDDD

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)