Els últims capítols, son plenament amorosos. Primerament, Plaerdemavida, conseguiex conveçer a Tirant de amagar-se al llit de Carmesina per intentar tindre relacions amb ella. Trobe que en Tirant no te gaire personalitat i que es deixa convencer fàcilment per la donzella. Finalment ho aconsegueix, pero amb un cirt de la Princesa es desperta tot el castell i Tirant, amb la ajuda de Plaerdemavida i de la fortuna consegueix que el emperador no sospite res. Massa sort, diria que te...
Després d'això, la Viuda reposada, que esta secretament enamorada den Tirant, l'enganya parlant-li d'un suposat embolic de la Carmesina amb Lauset, i munta un escenari perfecte per a demostrar-ho. Un altre cop, s'evidencia la poca personalitat den Tirant per a l'amor, que es torna a deixar enganyar per una donzella. A causa d'això mata al pobre Lauset, i fuig de la cort sense despedir-se de la Carmesina. Quan aquesta ho sap, corre a la nau per saber que ha ocorregut per a que siga abandonada d'aquesta manera, però només pot pujar-hi plaerdemavida, que li explica com ha caigut en el parany de la viuda reposada. Com la mar esta revolta, ningú pot baixar ni pujar al vaixell, i així acaba la historia.
El final, no m'ha agradat tant com m'imaginava, m'esperaba quelcom mes tràgic... bé suposo que el final de la obra en si m'hauria agradat més. No vull semblar sàdica, però... el cert es que si una novel·la acaba amb una mort, tens la sensació de que ha acabat del tot...
